CONTES PENDENTS

Han sigut tot just
Quatre dies d’un hivern absurd 
Un conte de fades massa curt 
En un esplèndid castell de fum

Els nostres rellotges marcaven hores diferents 
El tren que esperàvem no va arribar mai a temps 
Aquell últim cafè va ser un final molt dolent 
Però no és pas aquest el primer
dels meus grans comptes pendents

Contes pendents, somnis latents 
Afers impossibles, anhels invisibles
Que foraden el meu cor

Una altra bruta ferida
Un trist desencís
No serà fàcil ser amigues
Sense espai pel desig
La grisor dels dies borrarà el nostre camí 
Tan de bo també faci net
D’aquests grans moments inexistents 
Ombres que pesen tant Ilusions que se’n van

Sense dol ni consol
Buidor espessa dins de l’ànima
I em fan mal, encara fan mal
Encara fan mal

Els contes pendents, somnis latents
Contes pendents


Lletra i música:
Jordi Calmet Xartó (Jorcx)